Porto molts anys a Catalunya i no domino la llengua catalana com volgués i hagués de. Podria buscar els perquès, però sonarien a excuses i falses justificacions. La veritat plana i simple és que he pecat tant d'indolència com d'incoherència. Encara que ningú m'ho va exigir, en el seu moment vaig cursar el reciclatge prescrit per exercir la docència, però els professors que em van avaluar van ser molt benignes. La prova és que tinc molts dubtes sobretot referent a l'expressió oral. La meva fonètica deixa molt a desitjar.
Encara no domino, i no m'esforço molt a superar-ho, coses tan elementals com les següents:
Encara no domino, i no m'esforço molt a superar-ho, coses tan elementals com les següents:
1.-En català les mateixes
cinc vocals del castellà (a, e, i, o, u) s'utilitzen per representar vuit sons
vocàlics diferents: a, e oberta, e tancada, la vocal neutra, i, o oberta, o
tancada (a més també l'o quan és àtona canvia de so, i es transforma en u), u.
2.-Distingir l'accent obert (`) del tancat (´)
3.-Diferenciar la S sorda (sabata) de la S sonora (casa)
4.-Utilitzar correctament els pronoms àtons o febles. I una infinitat de qüestions més que no vénen al cas.
2.-Distingir l'accent obert (`) del tancat (´)
3.-Diferenciar la S sorda (sabata) de la S sonora (casa)
4.-Utilitzar correctament els pronoms àtons o febles. I una infinitat de qüestions més que no vénen al cas.
Avui, i no serà l'última vegada, escric en català perquè em ve de gust i vull posar de manifest que estimo aquesta llengua i la seva literatura. Aprofito per rendir tribut a Manuel de Pedrolo. Amb les seves obres, censurades durant dècades i ratllades de catalanistes, comunistes, immorals i llenguatge indecent durant el franquisme, em vaig iniciar en la lectura en català. Mai havia mostrat interès per la literatura de ciència ficció fins que vaig llegir Mecanoscrit del segon origen...
El coneixement de la llengua, qualsevol que sigui, ens enriqueix com a éssers humans en tots els sentits. La llengua és el signe de la nostra pròpia condició humana. La llengua és l'element principal i vehicle de transmissió de la cultura heretada dels nostres avantpassats tant de l'entorn més proper i propi com del més llunyà i universal. Ens permet expressar-nos i comunicar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres. Gràcies a la llengua podem pensar - atès que sense ella aquesta funció es torna impossible - i transmetre idees, sentiments i emocions. La llengua és un do inapreciable, construït al llarg de la nostra història amb aportacions d'altres llengües, fruit del mestissatge de la nostra societat, i que se'ns ha lliurat gratuïtament. La llengua viu en perpetu canvi i moviment. Aquests canvis asseguren la seva continuïtat i aquest moviment, la seva permanència. Si volem pensar o albirar si més no l'univers, hem de fer-ho a través de la llengua Existeix algun altre invent que admeti parangó amb la llengua? I algun altre senyal d'identitat que defineixi als pobles més que la pròpia llengua? Per això no podem permetre que sigui objecte de maltractaments tant propis com a aliens. Si de debò l'estimem i la respectem hem d'usar-la amb responsabilitat i correcció: seleccionant les paraules, cuidant la sintaxi, matisant els girs expressius i aprofitant també els múltiples recursos que la mateixa llengua ens brinda amb generositat, tant en el seu vessant oral com a escrita.
El cordovès Sèneca ens demana mesura i l'aragonès Baltasar Gracián ens aconsella brevetat. Doncs bé, mesurada i breument, seguint aquestes dues sàvies i prudents normes, podem també defensar-la i no hi ha millor manera de fer-ho que afegir a aquests savis principis, en la mesura que puguem, alguna cosa que sí està a les nostres mans: afecte i respecte. Els pares i educadors no hem d'oblidar mai que la llengua que usem és, en definitiva, la que ensenyem...
I per acabar, recordar que no hi ha una llengua per sobre d'una altra. Cap poble, cap ésser humà pot considerar-se superior o inferior a un altre per haver heretat una o una altra llengua. Ningú ha de sentir-se acomplexat davant una cultura aliena, ni caure per això en l'error d'imitar-la, perquè cap com la seva pròpia li servirà per expressar-se i definir-se. Només hi ha una mica millor que el coneixement d'una llengua: el coneixement de dos, de tres...
Estic més que convençut que els amables comentaristes que visiten aquesta bitàcola estan capacitats per comprendre l'essència d'aquesta entrada. En cas de dubtes, poden tirar mà del traductor Elige Idioma situat damunt de les meves dades personals en la columna de la dreta. Gràcies als pacients lectors que han collit la gesta d'arribar fins a aquí...
I per acabar, recordar que no hi ha una llengua per sobre d'una altra. Cap poble, cap ésser humà pot considerar-se superior o inferior a un altre per haver heretat una o una altra llengua. Ningú ha de sentir-se acomplexat davant una cultura aliena, ni caure per això en l'error d'imitar-la, perquè cap com la seva pròpia li servirà per expressar-se i definir-se. Només hi ha una mica millor que el coneixement d'una llengua: el coneixement de dos, de tres...
Estic més que convençut que els amables comentaristes que visiten aquesta bitàcola estan capacitats per comprendre l'essència d'aquesta entrada. En cas de dubtes, poden tirar mà del traductor Elige Idioma situat damunt de les meves dades personals en la columna de la dreta. Gràcies als pacients lectors que han collit la gesta d'arribar fins a aquí...