ORIGEN DEL VIROLAI.- Més que un cant de pelegrins/ORIGEN DEL VIROLAI.- Más que un canto de peregrinos

Hem vingut a passar el cap de setmana a Montserrat. El més destacat ha estat escoltar una vegada més a l'Escolania (un dels cors de nois cantaires més antic d’Europa) interpretant la Salve i el Virolai (Rosa d'abril). Hem fet l’excursió fins el punt més alt del massís, Sant Jeroni, amb un desnivell de més de 525 metres, passant pel Camí de Sant Miquel i el Pla de les Taràntules. Camí còmode, amb àmplies vistes de pujada –balconada del Montgrós, mirador de Mossèn Cinto-. Baixada pel Camí vell, torrent de Santa Maria y Escales dels Pobres. Recorregut d’espectaculars i vertiginoses panoràmiques. També hem fet l’itinerari amb el funicular de Sant Joan fins la Santa Cova. Hem anat igualment a la pregaria de les vespres a les 18,45 h.He comptat els monjos presents en l'acte litúrgic i n'hi havia al voltant de cinquanta

.

La verticalitat de les parets de Montserrat justifica la seva fama entre els escaladors. El dia ha estat esplèndid. El cel intensament blau. Ens hem divertit fent innombrables fotografies. Montserrat és destinació de pelegrins de fortes conviccions, d'amants de la natura, però també de turistes que en algun lloc han llegit que no poden marxar de Catalunya sense haver visitat la muntanya sagrada de Montserrat.

Origen del "Virolai":

El cantadíssim Virolai va néixer la tarda plujosa del 25 d'abril del 1880, en el marc del mil·lenari de I’aparició de la Moreneta. Entre els actes de celebració, l'abadia havia programat un concurs per posar melodia al poema de Jacint Verdaguer. El guanyador va ser el barceloní Josep Rodoreda, aleshores professor del conservatori del Liceu i músic emergent d'inspiracions wagnerianes.

.

El compositor es va endur a casa un flabiol d'or amb esmalts com a premi, però no així el reconeixement de crítica i de públic, que haurien preferit una melodia més elemental. Però al final, la cançó va arrelar. El monestir i mossèn Cinto havien bastit una nova tradició que lligava Montserrat i el catalanisme. I el Virolai era la peça que hi posava la música.El 6 d'octubre del 1934 ja va sonar de fons a la crida radiofònica que empenyia els catalans a l'alçament. Durant el franquisme, tolerat com a símbol religiós, va suplir no poques vegades Els segadors. I fa ben poc, Marina Rossell en va cantar una versió personal que reinterpretava en clau moderna tots aquests símbols que fan del Virolai més que un cant de pelegrins.

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau:
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament

Hemos venido a pasar el fin de semana a Montserrat. Lo más destacado ha sido escuchar una vez más a la Escolanía (uno de los coros de chicos cantores más antiguo de Europa) interpretando la Salve y el Virolai (Rosa d'abril). Hemos hecho la excursión hasta el punto más alto del macizo, Sant Jeroni, con un desnivel de más de 525 metros, pasando por el Camino de Sant Miquel y el Llano de las Tarántulas. Camino cómodo, con amplias vistas de subida -balconada del Montgrós, mirador de Mossèn Cinto-. Bajada por el Camino viejo, torrente de Santa Maria y Escaleras de los Pobres. Recorrido de espectaculares y vertiginosas panorámicas. También hemos hecho el itinerario con el funicular de Sant Joan hasta la Santa Cova. Hemos asistido igualmente a la plegaria de las vísperas a las 18,45 h. He contado a los monjes presentes en el acto litúrgico y había alrededor de cincuenta

.

La verticalidad de las paredes de Montserrat justifica su fama entre los escaladores. El día ha sido espléndido. El cielo intensamente azul. Hemos disfrutado haciendo innumerables fotografías. Montserrat es destino de peregrinos de fuertes convicciones, de amantes de la naturaleza, pero también de turistas que en algún sitio han leído que no pueden marcharse de Cataluña sin haber visitado la montaña sagrada de Montserrat.

Origen del "Virolai":

El cantadísimo Virolai nació la tarde lluviosa del 25 de abril de 1880, en el marco del milenario de la aparición de la Moreneta. Entre los actos de celebración, la abadía había programado un concurso para poner melodía al poema de Jacint Verdaguer. El ganador fue el barcelonés Josep Rodoreda, entonces profesor del conservatorio del Liceo y músico emergente de inspiraciones wagnerianas.

El compositor se llevó en casa un flautín de oro con esmaltes como premio, pero no así el reconocimiento de crítica y de público, que habrían preferido una melodía más elemental. Pero al final, la canción arraigó. El monasterio y mosén Cinto habían construido una nueva tradición que ligaba Montserrat y el catalanismo. Y el Virolai era la pieza que ponía la música.El 6 de octubre de 1934 ya sonó de fondo al llamamiento radiofónico que empujaba a los catalanes a alzamiento. Durante el franquismo, tolerado como símbolo religioso, suplió no pocas veces a “Los segadores”. Y hace bien poco, Marina Rossell cantó una versión personal que reinterpretaba en clave moderna todos estos símbolos que hacen del Virolai más que un canto de peregrinos.