XXX PREMIS BALDIRI REIXAC (1979-2008)

Palau de Pedralbes

Ahir vaig assistir al Palau de Pedralbes on va tenir lloc el lliurament dels Premis Baldiri Reixac a centres docents, professors i alumnes que han assolit un grau d'excel·lència en l'ensenyament i promoció de la llengua catalana tant a Catalunya com a les Illes Balears i en Regne de València. Els premis no vénen de més perquè si alguna llengua és en perill en aquestes comunitats, aquesta és el català. No els càpiga el menor dubte. A la taula presidencial es trobava el president de la Generalitat, Sr. José Montilla, el conseller d'Educació, Sr. Ernest Maragall, la presidenta de la Fundació Lluís Carulla i el conferenciant, D. Josep González-Agàpit. El centre amb què col·laboro com voluntari va obtenir un d'aquests guardons i tots vam voler ser presents en aquest acte. El premi a l'esmentat centre va ser per

“distingir el treball d’una escola especialitzada en l’ESO, plenament catalana, que atén alumnat amb especials necessitats educatives y amb greu dèficit de competència lingüística en català cercant el major grau d’èxit escolar y de domini de la llengua”.

L'assistència va ser molt nombrosa i l'ambient molt festiu. Tanmateix, i em sap greu entelar aquest moment feliç, la situació de l'educació a Catalunya deixa molt que desitjar. Els informes PISA que periòdicament surten a la llum pública l'han posat en evidència reiteradament. Els medis tenen titulars sensacionalistes durant uns dies. Uns temperen els resultats, d'altres els dramatitzen i es parla, com no, de prendre mesures. Però, transcorregudes unes setmanes, retorna l'oblit i en la vida quotidiana de l'ensenyament no s'observa gens que pugui alimentar l'esperança de sortir d'aquest pou. Paraules gradilocuentes i poc més...

P.D.: Roser i Lisebe: Espero les vostres correccions. Gràcies.

XXX PREMIOS BALDIRI REIXAC (1979-2008)

Ayer asistí al Palacio de Pedralbes donde tuvo lugar la entrega de los Premios Baldiri Reixac a centros docentes, profesores y alumnos que han alcanzado un grado de excelencia en la enseñanza y promoción de la lengua catalana tanto en Cataluña como en las Islas Baleares y en el Reino de Valencia. Los premios no vienen de más porque si alguna lengua está en peligro en estas comunidades, ésta es el catalán. No les quepa la menor duda. En la mesa presidencial se hallaba el president de la Generalitat, Sr.. José Montilla, el consejero de Educación, Sr.. Ernest Maragall, la presidenta de la Fundación Lluís Carulla y el conferenciante Sr.. Josep González-Agàpito. El centro con el que colaboro como voluntario obtuvo uno de estos galardones y todos quisimos estar presentes en este acto. El premio a dicho centro fue para

“distinguir el trabajo de una escuela especializada en la ESO, plenamente catalana, que atiende a un alumnado con especiales necesidades educativas y con grave déficit en competencia lingüística en catalán buscando el mayor grado de éxito escolar y de dominio de la lengua”

La asistencia fue muy numerosa y el ambiente muy festivo. Sin embargo, y me sabe mal empañar este momento feliz, la situación de la educación en Cataluña deja muchísimo que desear. Los informes PISA que periódicamente salen a la luz pública la han puesto en evidencia reiteradamente. Los medios tienen titulares sensacionalistas durante unos días. Unos atemperan los resultados, otros los dramatizan y se habla, cómo no, de tomar medidas. Pero, transcurridas unas semanas, retorna el olvido y en la vida cotidiana de la enseñanza no se observa nada que pueda alimentar la esperanza de salir de este pozo. Palabras grandilocuentes y poco más...